L'osteoporosi és una malaltia dels ossos que condueix a un major risc de fractura. En l'osteoporosi la densitat mineral òssia (DMO) està reduïda, la microarquitectura de l'os es trenca, i s'alteren la quantitat i varietat de proteïnes en l'os.
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix l'osteoporosi en la dona com una densitat mineral òssia 2,5 desviacions estàndard per sota de la massa òssia màxima (la mitjana en la dona sana de 20 anys). La DMO es mesura per tomodensitometria. El terme "osteoporosi establerta" inclou la presència d'una fractura per fragilitat.[1] L'osteoporosi és més comuna en dones després de la menopausa (osteoporosi postmenopàusica), però també pot desenvolupar-se en els homes, i pot ocórrer en qualsevol edat. Quan es produeix per presència de trastorns hormonals i altres malalties cròniques, o com a resultat de medicaments, especialment els glucocorticoides, llavors se l'anomena "osteoporosi induïda per glucocorticoides".
Tenint en compte la seva influència en el risc de fractura per fragilitat òssia, l'osteoporosi pot afectar significativament l'esperança de vida i la qualitat de vida.
L'osteoporosi es pot prevenir amb els canvis d'estil de vida, i de vegades amb suplements nutricionals. En persones amb osteoporosi, el tractament sol implicar les dues prevencions. Un canvi d'estil de vida contempla aspectes locomotrius i nutricionals. Quant als primers, hi figuren: l'exercici físic i la prevenció de caigudes, amb exercicis per a tonificar els músculs deambulatoris, per a millorar la propiocepció i teràpies d'equilibri. Pel que fa als suplements, calci, vitamina D, bifosfonats, etc. L'osteoporosi és un component de la síndrome de fragilitat.